08-01-2021

 El cuerpo es el ser del hombre. 

Pera, C (2006) Pensar desde el cuerpo. Ensayo sobre la corporeidad humana

Editorial Tricastela

Aquesta frase de la setmana em sembla molt interessant per a començar l'assigatura ja que, bàsicament, el que ens vol dir és que sense el cos nosaltres no existiriem. Com bé sabem el cos és l'essència de l'home, ens ajuda a comunicar-nos i expressar-nos de cara als espectadors.

Durant aquesta primera sessió de presentació vam veure com funcionava el so, la veu i el sistema fonador. Les cordes vocals són les que creen el so i per tant, la veu és so i el so és vibració.

Vam estar parlant de diferents tipus de respiracions. Quan respirem profundament es tracta d'una respiració sonora i forçada, en canvi, quan volem olorar alguna cosa no fem soroll i trobem cert moviment a la panxa.

Vam començar amb una activitat on vam parlar dels punts de contacte. Estirats a terra haviem de prendre consciència del nostre popi cos intentant tocar amb totes les parts possibles el terra. Els punts que teniem al terra eren: els talons, els bessons, tota la zona pèlvica, zona escupular, la base occipital, colzes i mans.

A continuació vam haver de refregar-nos amb el terra per intentar que tots els punts de contacte toquessin el sòl. Seguidament, havíem de fer una petita presentació dient el nostre nom. Un cop finalitzat ens vam posar de peus i vam començar a saltar i a moure els braços com si estiguessim ballant. Novament, vam haver de dir el nostre nom.

Amb això, ens vam poder adonar que la veu al segon cop era diferent que al primer. La primera era com més tranquil·la i suau i la segona estava més agitada. 

Finalment vam acabar la sessió fent una activitat d'imaginació. Vam haver de tancar els ulls i imaginar-nos a nosaltres mateixos a sobre d'un escenari en dues situacions diferents. Un cop acabat vam compartir amb la resta de companys com ens haviem vist.

QUE HE APRÈS?

D'aquesta primera sessió me'n porto la importància del cos i de la seva prescència a l'hora de transmetre i comunicar-se amb els altres. He après el valor que tenen els diferents estímuls sobre el meu cos i la meva veu.

Com a reflexió final sento que a partir d'ara hauré de tenir més en compte, a l'hora de parlar en públic, una sèrie de factors que abans no hi pensava. A més sento que aquestes classes ens serviran de gran ajuda per acabar de fer fora totes les tensions i inquietuds que sentim al parlar davant de gent.