Treballar la veu és atrevir-me a ser escoltat. És el dret a SER i a ESTAR. És el dret a manifestar-me. És acceptar-me tal com soc. És disposar-me a crèixer.
Lidia Garcia (2003). Tu voz. Tu sonido. Ed. Díaz de Santos
La frase de la setmana ens vol dir que la veu és la nostre principal eina de comunicació. Mostra que sentim. A través de la veu podem mostrar no només qui som i com estem, sinó que també, d'on som. Per exemple, si som unes persones presumides parlarem d'una manera diferent a una persona que no ho és. Treballar la veu acaba sent treballar-se a un mateix.
Aquesta sessió vam fer un exercici com el de la setmana passada. Ens vam haver d'estirar al terra i notar els punts de contacte. Un cop fet, ens vam posar de peus i vam caminar per l'espai que teníem a l'habitació. Un cop paràvem, havíem de trobar el nostre eix central per aconseguir una bona verticalitat. Per aconseguir aquest eix central ens hem d'imaginar que dins del nostre cos hi tenim un eix, com un cilindre, suau, elàstic, que comença a la base del cap i ens travessa el cos fins a la base de la pelvis. Hem de visualitzar aquest eix alineat, ja que si el veiem tort hem d'ajustar el cos de manera que aconseguim sentir-lo i veure'l com un tub vertical.
Un cop acabat l'exercici anterior vam fer un altre per projectar la veu. Consistia en dir RI-KI-TI-KI-TA-VI mentres feies el gest amb les mans com si llancessis a la cisetella.
LA CISTELLA:
El sol fet de pensar en una imatge provoca una resposta automàtica dels mecanismes pertinents. L'objectiu consisteix en la projecció del so des del baix ventre (teclat) i la utilització dels ressonadors pertinents (pantalla), obtenint més volum sense fer esforç.
Ens hem d'imaginar que estem davant d'una cistella de bàsquet i pensar en una frase. Consisteix en llançar cada síl·laba com si fos una pilota.
En aquesta classe sense dubte, vaig aprendre a trobar el meu eix central per a que a l'hora de presentar tingui una bona postura i, sobre tot, a tenir una bona posició de la veu a l'hora de parlar en públic ja que el fet de pensar que he de encistellar em fa projectar la veu molt més.
Com a reflexió final continuo pensat que això que hem treballat em servirà de gran ajuda en un futur, ja que saber col·locar la veu per a projectar-la de la millor manera possible, és molt important per a que la resta d'espectadors et puguin entendre amb facilitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada